Introducció
El meu objectiu, amb aquest informe, és exposar el projecte final elaborat per a l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació. Aquest projecte ha consistit en el disseny d’una activitat d’aprenentatge, mediada per mi mateixa com a docent i per les TIC, a partir d’un problema significatiu per a les persones que aprenen a mode d’investigació- acció.
En aquest cas, com veurem posteriorment amb detall, vaig pensar en possibles necessitats que podrien precisar els alumnes de la meva aula. Pensant ja en el proper curs, vaig estar pensant quin nom podríem atorgar aquest any al grup classe. Tenint en compte que, a les reunions de claustre, s’ha acordat que el centre d’interès treballat pel centre el proper curs siguin els animals, vaig pensar escollir els cargols. Arrel d’aquest centre d’interès vaig formular-ne un problema significatiu: Sabien els alumnes prous coses sobre els cargols? Què en volien aprendre sobre ells? Arrel d’aquesta necessitat i l’interès mostrat per l’alumnat envers aquests éssers, vaig optar per escollir aquest problema significatiu en l’elaboració d’aquest projecte.
2. Disseny de l’activitat
2.1 Títol de l’activitat
El títol d’aquest projecte ha estat pensar per tal de suscitar interès en els alumnes i plantejat, com ja he deixat clar anteriorment, en forma de problema significatiu. És, per aquest motiu, que ha estat formulat en forma de pregunta i amb un vocabulari comprensible pels alumnes als quals va destinat aquest projecte. El títol és: Què volem saber dels cargols?
2.2 Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Pel que fa als agents personals que participaran en aquest projecte cal citar, en primer lloc, els alumnes als quals va destinat. Els aprenents, en aquest cas, són alumnes d’Educació Infantil, en concret del curs de P-5. Cal dir, malgrat tot, que algunes activitats concretes (especialment els J-clic) seran dutes a terme en conjunt amb els grups de P-3 i P-4 a través d’una metodologia d’aprenentatge cooperatiu, motiu pel qual, dins dels recursos Jclic que presento, també hi ha activitats destinades a aquests nivells. En relació al mediador/a d’aquestes activitats d’aprenentatge, he de citar-me a mi mateixa, com a mestra tutora de l’aula i a les TIC. Els aprenents faran ús de les TIC com a suport en diferents activitats. Faran ús de l’ordinador, d’una càmera fotogràfica i de vídeo, realitzaran activitats a través d’un Jclic, navegaran per Internet de manera guiada a través d’una senzilla WebQuest preparada per la mediadora, etc. La mediadora, al seu torn, haurà de realitzar la planificació i creació de tots aquests recursos TIC a través d’activitats en les quals es farà ús de l’ordinador, d’un canó de projecció, presentacions en Power Point d’imatges i ús d’aquest programari per a preparar fitxes per als alumnes, vídeos, la creació d’una senzilla Webquest, l’ús del Jclic Author per a crear jocs i activitats relacionades amb el centre d’interès i adaptades a les necessitats dels alumnes, etc.
2.3 Descripció del problema
La finalitat bàsica de l’Educació Infantil és contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i cognitiu dels infants proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge. És arrel d’aquesta definició on observem la importància que pot tenir l’aprenentatge per part de l’alumne/a de les diferents capacitats que constitueixen aquesta etapa, però especialment d’aquelles que ens interessen concretament en aquest projecte: aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar en el món.
En concret, els trets característics d’aquest problema significatiu que plantejo són:
§ Estructuració: Aquest projecte tracta d’un problema ben estructurat, ja que consisteix en un estat ben definit, amb un objectiu conegut i un grup d’operadors lògics. En aquest cas, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible de treball tenint alhora un procés de solució presentat i prescrit. Així doncs, podem concloure que:
q Pel que fa al nombre de temes, funcions i variables: restricció de variables.
q Pel que fa al nombre d’interacció en aquests temes, funcions i variables: mínimes interaccions.
q Pel que fa a la predictibilitat dels comportaments d’aquestes temes, funcions i variables: elevada predictibilitat i control.
§ Complexitat: És un problema de complexitat baixa de cara als aprenents, ja que si ens fixem en el nombre de temes, funcions i variables que actuen en aquest problema és bastant concret. D’altra banda, en relació a la mediadora, és a dir, a mi mateixa, és potser una mica més complex ja que, per exemple, les activitats J-clic així com la Webquest han estat creades per mi mateixa per tal d’ajustar-les a les capacitats, continguts i objectius a treballar així com a les necessitats dels alumnes.
§ Especificitat del camp: Partim, com podem veure, d’un problema real, d’una situació que es planteja al context del centre i a la qual hem d’afrontar-nos per tal de resoldre un nou aprenentatge. Per tant, partim d’un problema totalment específic del domini i del context situat i integrat dins la nostra tasca del dia a dia.
§ Tipus de problema: Segons Jonassen, aquest projecte es tracta d’un problema que ell classifica com a “problemes que usen regles”, ja que en aquest s’utilitzarà un sistema de recerca i selecció en línia de la informació dirigida a través d’una Webquest.
2.4 Com es planteja el problema
Els nens/es d’aquesta aula, molt probablement, han sentit parlar prèviament dels cargols. Molts d’ells, fins i tot, és possible que n’hagin vist alguns d’ells a fotografies. No obstant això, és també factible que molts d’aquests nens i nenes, com a conseqüència de viure en una gran ciutat, mai hagin vist i/o tocat un directament. Per aquest motiu, l’interès que els pot despertar l’estudi d’aquest animal pot ser una eina molt potent per a motivar l’aprenentatge. A més a més, com a motivació addicional, els nens i nenes comptaran amb tres cargols a l’aula als que cuidarem i dels quals aprendrem a través de l’observació directa. Per tant, ens disposem a estudiar els cargols com a centre d’interès per tal de treballar aspectes com ara l’observació i la curiositat per conèixer i interaccionar amb el seu entorn. No obstant això, també pretenem, al mateix temps, treballar aquests aspectes a través d’eines que tenen una vital importància per a la societat en la qual vivim: les TIC.
A continuació exposo la manera com plantejaríem el problema a l’aula:
Ø Moderador/a: Quan heu entrat a l’escola... us heu fixat com estaven decorades les vidrieres de l’entrada?
Ø Aprenents: Si, amb molts animals!
Ø Moderador/a: Molt bé, veig que n’heu estat atents. Aquest any a l’escola treballarem tots plegats el tema dels animals. He estat pensant molt sobre quin animal podríem treballar... Però l’altre dia, quan va acabar de ploure, vaig sortir a caminar pel camp que tinc vora el meu poble fora de Barcelona i aleshores vaig veure sortir uns cargols que, com jo, també anaven a passejar. Mireu les fotografies que els vaig fer (Projecció de les imatges a través d’un Power Point).
Ø Aprenents: Ostres... quin munt de cargols!!! (Exclamen tots plegats). Un nen/a comenta: Si, surten quan plou!
Ø Moderador/a: Molt bé! Veig que ja en sabeu algunes coses d’aquests animals però... voleu saber-ne més? Voleu saber què mengen, com es desplacen, i moltes altres coses més?
Ø Aprenents: Si!!! (responen plegats).
Ø Moderador/a: Doncs bé, a partir d’ara, si us sembla bé, estudiarem els cargols tot ensenyant als nostres companys/es de l’escola i a les nostres famílies allò que anem aprenent... però... i si també posem com a nom a la nostra classe “Els cargols”?
Ø Aprenents: Si, si, “Els cargols”!
Ø Moderador/a: Molt bé, doncs decidit! Però, a més a més, aprendrem tot divertint-nos i utilitzant l’ordinador. Potser molts de vosaltres ja l’heu fet servir alguna vegada...
Ø Aprenents: Si, a casa meva el meu pare em deixa jugar (Explica un aprenent).
Ø Moderador/a: Perfecte. Els que no l’heu fet servir mai ja veure que n’és de divertit i que ens ajudarà a aprendre moltíssimes coses. D’acord doncs... ànims!!
2.5 Context de l’activitat
Aquest projecte serà portat a terme a diferents espais del centre, en concret, a l’aula d’informàtica i a l’aula ordinària, on disposem de dos ordinadors i d’un projector portàtil. Ambdós espais, a més a més de ser prou amplis, estan adaptats a les diferents necessitats dels alumnes i contenen tots els aspectes materials i condicions ambientals necessàries per a poder realitzar aquest projecte amb èxit.
2.6 Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques més importants pels aprenents
El grup d’alumnes als que va destinat aquest projecte és, com ja he comentat anteriorment, un grup d’alumnes d’Educació Infantil (en concret de P-5) d’una escola pública situada al centre urbà d’una gran ciutat. Concretament, el grup està format per vint-i-un alumnes, un dels quals presenta una hemiplegia acompanyada d’un dèficit auditiu important, aspectes que han limitat la seva interacció amb el medi i li han comportat un retard mental important. Per aquest motiu, caldrà adaptar les activitats a aquest alumne, com ara escrivint les paraules corresponents en llengua de signes o ampliar la mida del cursor del ratolí per tal que pugui dominar-lo correctament. Els alumnes, així doncs, tenen entre quatre i cinc anys aproximadament. Són nens i nenes de classe mitjà treballadora amb ganes i interès per aprendre, especialment si es fa a través del joc o eines motivadores. A molts alumnes d’aquesta classe els costa mantenir l’atenció motiu pel qual l’ordinador serà una eina de molta importància, no només per assegurar la motivació, treballar la motricitat, lateralitat i direccionalitat sinó també com a reforç de determinats continguts alhora que tot destacant la importància que té, en la societat en la qual vivim, l’aprenentatge i ús de les noves tecnologies.
2.7 Capacitats específiques que els aprenents han d’assolir o demostrar
A l’Educació Infantil partim d’uns eixos i/o capacitats bàsiques que marquen la globalitat dels aprenentatges. La realització d’aquest projecte implica un treball de totes les capacitats. Aquestes són:
§ Aprendre a ser i actuar cada vegada de forma més autònoma. En aquest sentit, l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de:
q Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats fent ús del ratolí especialment.
q Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres en adonar-se dels coneixements adquirits.
q Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
§ Aprendre a pensar i comunicar. Aquesta capacitat fa referència a la necessitat d’organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de:
q Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
q Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
§ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Si parem atenció en aquesta capacitat, té relació amb la necessitat d’explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat. En aquest sentit, els alumnes hauran de:
q Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
q Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
§ Aprendre a conviure i habitar en el món. Pel que fa a aquesta darrera capacitat, parlem de la conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries. En aquest sentit, els alumnes hauran de:
q Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
q Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
q Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
q Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Així doncs, com a objectius específics, podem plantejar:
1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.
2. Conèixer les característiques principals dels cargols i de la seva vida: alimentació, desplaçament, habitatge,...
3. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració.
5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
6. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
7. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes
i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
8. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
9. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge.
2.8 Continguts: Anàlisi del coneixement a aprendre: conceptual, procedimental i actitudinal.
o Conceptuals:
- Expressió de les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i verbal.
- Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, objectes, animals, plantes, paisatges.
- Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.
- Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana, en aquest cas a la vida dels cargols.
- Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.
- Observació de característiques i comportaments dels cargols: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen.
- Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
- Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
- Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.
- Verbalització dels processos i valoració dels resultats.
- Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.
o Procedimentals:
- Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui.
- Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura, atenció, escolta, diàleg i respecte.
- Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.
- Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.
- Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, edició gràfica amb ordinador i imatge.
- Exercitació de destreses manuals adquirint coordinació oculo-manual.
- Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.
- Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
- Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
o Actitudinals:
- Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.
- Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat: físiques, emocionals, relacionals i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.
- Confiança i seguretat en els progressos propis.
- Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.
- Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.
- Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.
- Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.
- Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.
- Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi.
- Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.
- Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn.
- Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana...
- Curiositat, interès i gaudi davant les creacions visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.
2.9 Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció de la previsió del paper de mediador de les TIC.
A continuació exposo alguns exemples d’activitats que es portaran a terme en aquest projecte:
- Activitats inicials: Avaluar els coneixements previs dels alumnes tot demanant-los què saben dels cargols. Anirem apuntant les idees aportades pels alumnes a la pissarra. Posteriorment cada alumne/a picarà una d’aquesta idees en el processador de text. Un cop copiades totes les idees prèvies que tenen els alumnes relacionades amb els cargols, les imprimirem i les retallarem, tot enganxant-les en un mural en el qual els alumnes podran veure tot allò que saben sobre els cargols per poder-lo comparar, posteriorment, amb el que hauran après.
- Activitats de desenvolupament: Realització d’una Webquest. Atorgarem als alumnes una Webquest en la qual la mestra haurà col·locat diferents apartats amb recursos diversos que poden ser utilitzats per els alumnes. Quan la mestra demani fotografies dels cargols, per exemple, els alumnes podran accedir-hi a aquest apartat a través de la Webquest i així l’accés a les fitxes o la informació que anirem aportant a classe. En aquest cas, he volgut exemplificar una de les activitats realitzades a través de la Webquest. En aquesta tasca, els alumnes han d’escollir, d’entre els recursos posats al seu abast, el dibuix d’aquell cargol que vulguin pintar. En aquesta Webquest, no obstant això, els alumnes no només disposen dels recursos sinó també d’una explicació de la tasca a realitzar, del procés a seguir, d’unes preguntes d’autoavaluació que contestarem plegats en veu alta i d’un apartat de conclusió on penjarem les feines realitzades. Altres activitats de desenvolupament seran la realització de diferents fitxes elaborades per mi mateixa amb el programa Power Point relacionades amb el centre d’interès i amb els diferents continguts a treballar.
- Activitats d’avaluació: Ús d’un J-clic a través del qual els alumnes hauran de realitzar jocs com ara sopes de lletres, establir relacions entre conceptes i/o imatges, puzles, etc relacionats amb el treball que estem realitzant dels cargols. Com activitat d’avaluació també realitzarem una llista d’aquells aprenentatges interioritzats a la pissarra. Posteriorment, cadascun dels alumnes haurà de picar una d’aquestes idees a l’ordinador, tot retallant-les posteriorment i enganxant-les en un nou mural que col·locarem vora el realitzat a l’inici del projecte per tal d’observar els canvis i aprenentatges realitzats.
2.10 Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura. En què et bases per decidir aquest problema i aquestes tasques? Quina investigació o investigacions empíriques tenim per recolzar aquestes decisions?
La fonamentació psicopedagògica del disseny que he efectuat està relacionada amb el constructivisme, especialment amb el model que presenta Jonassen. El constructivisme té els seus inicis en Piaget qui considerava que, per aprendre, les persones fem un procés de construcció de significats i models mentals gràcies a les connexions que establim entre els coneixements previs i els nous continguts. Aquests nous continguts, per tant, no arriben a un espai buit, sinó que el nen/a ja té construccions mentals i idees prèvies amb les quals relaciona aquests nous continguts per refer aquestes estructures. El nen/a, no obstant això, com afirma Ausubel, no només construeix idees mentals, sinó que a més a més els hi atribueix un sentit. Aquesta idea es relaciona amb el concepte d’aprenentatge significatiu, segons el qual és necessari que l’aprenentatge tingui un sentit per a l’alumne, sigui funcional i es fonamenti en una memorització comprensiva. Així doncs, abans de presentar qualsevol aprenentatge, cal conèixer quins són els aprenentatges previs de cada alumne/a, tot denotant la importància de la realització d’una avaluació inicial. Una idea clau que explica la construcció del coneixement té a veure amb la motivació que tot alumne precisa per aprendre, un factor imprescindible per introduir qualsevol aprenentatge. Per a què existeixi motivació és necessari que la persona es cregui amb la potencialitat d’aconseguir allò que es proposa, que els reptes siguin assolibles i un autoconeixement de les capacitats i els límits d’un mateix. Per aquest motiu cal donar rellevància a la contextualització i generalització dels aprenentatges i plantejar-los de tal manera que parteixin de la pròpia realitat ja que afavorirem d’aquesta manera que l’alumne/a sigui capaç d’utilitzar els seus coneixements en la comprensió i resolució de situacions noves.
Tornant a les idees aportades per Piaget, aquest considerava que el nen/a podia construir significats depenent del seu nivell de maduració, sense tenir en compte si amb o sense ajut pedagògic es podien avançar o retardar aquestes etapes maduratives. Fou Vigotsky qui aportà la idea de què l’entorn també influeix en el procés d’aprenentatge i en el desenvolupament de la persona, és a dir, que el nen/a no aprèn sol i que, per tant, es produeix un interaccionisme entre les característiques pròpies de l’individu i la influència de l’entorn. D’aquesta idea sorgí el concepte de Zona de Desenvolupament Pròxim, la qual fa referència a la diferència entre el que el nen/a podria aprendre sense ajut pedagògic i allò que pot arribar aprendre rebent aquest ajut. És arrel d’aquestes idees que sorgeix el constructivisme, base teòrica en la qual es fonamenta aquest projecte. El constructivisme pretén explicar els processos d’ensenyament i aprenentatge tot defensant que aprendre consisteix en construir coneixement tot establint connexions i relacions entre els coneixements previs i els nous continguts assolits. Aquest procés, en el cas de l’aprenentatge escolar, no es pot dur a terme sense l’ajuda i el suport específic del mestre, qui ha d’adoptar un rol de mediador. El constructivisme, per tant, posa de manifest l’activitat i construcció de models mentals, la construcció a partir de coneixements previs i la necessitat de fomentar un aprenentatge significatiu i funcional. Relacionat amb els conceptes anteriorment exposats, cal recordar que dins d’aquesta perspectiva es defensa també el principi d’individualització, el qual posa de manifest que el procés de cada nen/a és diferent i que, per tant, els ajuts que aquest necessitarà també seran diversos; el principi de normalització, el qual deixa clar la necessitat de procurar segregar el mínim possible i el principi d’inclusió, segons el qual tots els alumnes formen part de la mateixa escola, fent que sigui aquesta la que s’adapta a l’alumne. Molt relacionat amb la idea d’individualització i normalització, trobem la necessitat de què els alumnes es caracteritzin per una participació activa en els seus aprenentatges. És aquí on rau la importància de l’autonomia personal, de dotar als alumnes de les eines necessàries per aprendre a aprendre, tot fent-los conscients del seu propi procés d’aprenentatge, un aspecte també conegut com a metacognició. D’aquesta manera, entenem la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge com un aspecte que ha de formar part de la programació. No obstant això, a l’hora de planificar les tasques escolars, la globalització dels aprenentatges és també una idea imprescindible a tenir present si partim de la base que els nens i nenes aprenen dels altres a través de l’observació i que la realitat que ens envolta no està fragmentada per àrees de coneixement. Cal dir, així doncs, que per entendre l’aprenentatge per al desenvolupament de competències és de vital importància mencionar la idea d’integració de coneixements, tant els propis d’una àrea com aquests amb els d’altres àrees, tot fent menció a la idea de transversalitat, transversalitat i tenint presents els criteris d’integració i problematització. Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, però sense deslligar-los dels conceptes, és a dir, que és necessari connectar els nous aprenentatges amb allò que l’alumnat ja sap, tot aprofundint en l’especificitat de la seva aplicació a l’àrea. Pel que fa a la problematització, cal destacar que la creació d’activitats didàctiques amb un plantejament de temes de forma problematitzada relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians i d’abast significatiu per a l’alumnat, com afirma Jonassen, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant.
Per totes les idees anteriorment exposades, els autors que les defensen i les investigacions realitzades que les demostren, he escollit aquest problema com a significatiu i les corresponents tasques anteriorment explicades per a poder solucionar-lo.
2.11 Procediments i criteris d’avaluació
Els procediments d’avaluació es caracteritzaran per una avaluació inicial, una avaluació continuada i una avaluació final. L’eina principal d’avaluació serà el J-clic i l’observació de l’actitud dels alumnes i de les diferents tasques que aniran realitzant.
Els criteris d’avaluació són:
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, plàstic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).
