En el debat que vam iniciar fa uns mesos en aquesta assignatura, vam tractar les diferències i relacions entre els conceptes de ciència, tècnica i tecnologia alhora que es va valorar la importància del context cultural i social en l’aplicació de la Tecnologia així com els mites que apareixen en aquest context. En aquest debat es varen oferir una sèrie de propostes de discussió, de les quals només havíem de participar en un parell d’elles. En aquest cas, per tal de realitzar el mapa compartit, m’he centrat en el debat de Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, en concret en el fil sobre la transversalitat de les TIC. En aquest fil, el bàndol verd havia d’argumentar sobre la necessitat de l’aula d’informàtica i sobre l’especificitat de les TIC que s’han d’aprendre per a elles mateixes per no deixar-les en mans de l’atzar del dia a dia. El bàndol roig, en canvi, havia de defensar que cal veure les TIC com a competències transversals que cal aprendre. Aquestes, per tant, es treballaran a totes les aules i totes les matèries en qualsevol moment. D’entre les aportacions realitzades en aquest fil, vaig escollir les intervencions amb argumentació gràfica realitzades per la Laura López i la Cyntia Vera, que defensaven el bàndol verd i, pel que fa al bàndol roig, la de la Laia Obrador. Na Laura defensa que cal aprendre les TIC per separat de la resta de matèries, és a dir, d’una manera no transversal, una idea amb la qual coincideix la Cyntia tot donant-li, al mateix temps, un enfocament diferent, ja que defensa aquesta premissa perquè considera que el seu aprenentatge, l’evolució científica i el desenvolupament social i curricular va de la mà d’aquestes noves estratègies. Na Laia, en canvi, defensa que l’educació de les TIC ha de ser de manera transversal, tot intentant contraargumentar les posicions i arguments defensats per les altres dues companyes. És per aquest motiu i pels arguments que aporten que les he escollit per a la realització d’aquest mapa compartit.
Com podem veure en l’a-map inserit i com ja he comentat anteriorment, trobem dues intervencions en les quals es comparteixen les conclusions i, en part, les premisses presentades, malgrat que posteriorment es diferencïin en les justificacions i recolzaments utilitzats. La Laura i la Cyntia, així doncs, defensen la no transversalitat de les TIC i la importància d’aprendre-les de manera aïllada de la resta de matèries. És en aquest punt on l’aportació de la Laia cobra importància, doncs exposa una premissa i conclusió oposada a les anteriorment exposades per les altres dues companyes. Malgrat que la conclusió de la Laia resta força clara, cal dir que les seves argumentacions no són prou clares per tal de justificar la transversalitat de les TIC. En aquest sentit, podem afirmar que hi ha una interacció en el fil però que les argumentacions exposades per la Laia no són suficientment sòlides com per a dona-ls’hi un punt de vista diferent a les companyes del bàndol verd. L’aportació de la Cyntia, en canvi, malgrat que introdueix la mateixa premissa que la Laura, proporciona nous arguments per a reforçar la idea defensada prèviament per la seva companya. Així doncs, puc afirmar que mentre que la Laura i la Cyntia varen, efectivament, construir coneixement i interaccionar en el debat, l’aportació de la Laia, que té per objectiu contrargumentar les idees d’ambdues companyes, no acaba d’aconseguir-ho.
3. El paper del moderador i les funcionalitats del Campus
Aquest debat es planteja en forma de subdebats que tenien lloc a diverses carpetes. Cada alumne pertany a un dels dos bàndols: bàndol verd i bàndol roig segons la primera lletra del seu correu electrònic de la UOC. Cada missatge que enviàvem al fòrum de debat havia de tenir el text del cos en el color del bàndol. Cada bàndol, així doncs, havia de defensar les tesis que la guia proposava. Si l’alumne/a personalment estava en desacord amb aquesta tesi que li ha tocat per atzar, ho comunicaria posteriorment, un cop acabat el debat, en el missatge de síntesi on en l’informe de la PAC1.
La guia del debat facilitada pel professor plantejava diverses propostes de discussió amb la intenció de què a la bústia del Debat, en el període previst, es produïssin discussions al voltant de les diferents propostes en funció de l’opció escollida per l’alumne/a, un fet que motivava en la participació. Aquestes discussions al voltant d’una mateixa proposta estaven formades per missatges que s’enviaven a una carpeta específica en forma d’argumentacions. Per a participar en un fil, primer calia accedir a la carpeta adequada i després, només marcar un dels missatges del fil de conversa i clicar a l’opció respondre. Com ja he comentat, les intervencions dels alumnes han d’organitzar-se en forma d’argumentacions, en les quals la premissa havia d’ésser subratllada i la tesi posada amb negreta per tal de facilitar la lectura i la identificació de les idees principals. Aquesta ha estat una gran ajuda a l’hora de participar i seguir el debat, a l’igual que les boles de colors, les banderetes que indiquen els missatges llegits i no llegits, els diferents fils de conversa classificats, etc. No obstant això, si algun aspecte m’ha semblat facilitador d’aquesta tasca ha estat l’ús de l’a-map, no només per a la construcció de les meves pròpies argumentacions, sinó també per a captar molt més fàcilment i visualment les aportacions dels meus companys/es. No obstant això, He d’afegir que, al mateix temps, el fet d’haver realitzat aquest debat de manera asincrònica, en línia i a través de la llengua escrita ens ha permès, en primer lloc, participar a tots els alumnes independentment de la nostra situació geogràfica; en segon lloc, fer les nostres aportacions i contestar a les realitzades pels altres companys/es en qualsevol moment del dia, i per últim poder rellegir, tants cops com sigui necessari, les tesis i els arguments publicats. Totes aquestes característiques i opcions, així doncs, van facilitar la discussió i la participació. Per tant, si la discussió hagués estat oral, el resultat, clarament, hagués estat diferent, doncs no haguéssim pogut gaudir dels avantatges abans exposats.
Per acabar aquest punt, cal remarcar que el moderador, en el cas d’aquest fil, no va intervenir de cap manera.
4. Comparació de l’entorn de discussió amb altres CSCA.
En els darrers anys, s’han desenvolupat diferents eines d’argumentació basades en la tecnologia. Hi trobem, per tant., diferents CSCA per a moderar les discussions en línia. Entre aquestes eines trobem, per exemple, el SenseMaker, el qual fou dissenyat per a promoure la teorització dels estudiants i per a facilitar-los que exposessin el seu pensament d’una manera visualment atractiva durant la realització de debats. El Belvedere, un canvi, té per objectiu recolzar els alumnes en la creació d’arguments construïts socialment. Els alumnes han d’enllaçar els seus comentaris a una idea ja existent fent ús dels quatre tipus de missatges de què disposen: dades, hipòtesi,... El Convince Me, al seu torn, incorpora eines per a realitzar diagrames d’una estructura d’argumentació i modifica els arguments i idees de cada alumne/a. El Cmap Tools, en canvi, és un software multiplataforma que permet crear mapes conceptuals a nivell local i individual o bé en xarxa, ja sigui local o en Internet, un fet que facilita el treball cooperatiu i la construcció de coneixements compartits. Permet, així doncs, enllaçar conceptes i veure les relacions que entre aquests s’hi poden establir. És, per tant, una eina molt adequada per a activar i ampliar els nostres coneixements i per a facilitar la construcció d’argumentacions. Aquesta eina, no obstant això, utilitzada amb el fòrum de discussió i/o debat, ens ha permès compartir les nostres idees, contraargumentar-les i atorgar al nostre procés d’aprenentatge un caràcter actiu i participatiu.
5. Conclusions
L’entorn de discussió emprat durant la realització d’aquest debat i el cmap Tools, ha estat molt positiu per a la construcció d’un aprenentatge significatiu i funcional. És, en la creació d’aquest mapa compartit, on he pogut plasmar una mostra d’aquest coneixement compartit construït per dues alumnes de la nostra aula. No obstant això, malgrat que fer ús d’aquests programes és una ajuda, no són garantia d’èxit. Cal una determinada actitud, uns coneixements bàsics i una reflexió profunda per part de la persona en qüestió, no només dels aprenentatges que va construint sinó també del procés que realitza per a dur-los a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada