Miniactivitat 2.1, El canvi conceptual

El concepte de canvi conceptual

Com poder veure, el resultat de l’aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i manipulat. En un inici, els nostres models mentals per explicar el món que ens envolta i estructurar i sistematitzar la realitat són molt simples, però amb l’experiència, el suport i la reflexió, els models mentals es van complexificant. Els models mentals són doncs, representacions riques, complexes i interconnectades de tot allò que una persona sap. Mitjançant l’experiència i la reflexió, per tant, afegim complexitats conceptuals a mesura que anem aprenent. És aleshores quan es produeix el que Jonassen denomina un canvi conceptual. El canvi conceptual té lloc quan les persones canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals. Donat que el canvi conceptual és una reorganització de les estructures de coneixement, considero que, en el meu cas, s’ha produït un canvi conceptual.

3. Argumentació: S’ha produït un canvi conceptual?


El canvi conceptual que he desenvolupat ha estat vertaderament significatiu ja que ha estat totalment intencional, doncs en un moment donat vaig observar que la meva comprensió era inadequada, tot percebent la necessitat d’efectuar aquest canvi i efectuant un compromís conceptual. Quan vaig realitzar el mapa de conceptes referent a l’avaluació inicial, no era conscient de les mancances i idees errònies que havia assumit com a vertaderes i adequades, ja que tal i com se’ns va demanar, no havia llegit cap lectura, argument o idea que em pogués fer pensar el contrari. Un cop acabada i entregada l’avaluació inicial, em vaig disposar a llegir les lectures corresponents per a poder participar al debat. Fou aleshores, mentre avançava en les diferents lectures, quan vaig començar a pensar que potser aquelles idees prèvies que tenia no eren del tot adequades. Va ser en aquests moments quan els meus esquemes de coneixement varen començar a ampliar-se, adonant-me tot seguit que jo era propietària i constructora del meu propi coneixement. Això i la meva participació al debat havent de defensar una posició concreta comportà que volgués posar més esforç, defensar les meves posicions i raonar de la manera més efectiva possible.

L’existència del canvi conceptual efectuat també pot observar-se en l’ampliació o increment de conceptes utilitzats en el darrer mapa conceptual de l’activitat 1.3 en comparació amb el realitzat durant l’avaluació inicial així com en la estructuració i organització dels conceptes ja que la lectura del mòdul de Julio Cabero i la participació al debat em van permetre tenir present, per exemple. no només els termes tecnologia, ciència i societat sinó també esmentar i relacionar-los amb els conceptes de tècnica i tecnologia educativa. Les relacions establertes entre aquests conceptes, com ja he comentat, també han adquirit major complexitat tot donant-me més i millors arguments per a defensar les meves idees. Actualment, per exemple, considero que la Tecnologia Educativa no és només un conjunt de tècniques o mitjans que, un cop dominats, ens poden ajudar a millorar la qualitat i eficàcia de l’educació. La Tecnologia Educativa, com van afirmar molts dels meus companys/es durant la realització del debat, són un element curricular més. Tampoc podem afirmar que la simple riquesa de l’estímul i la seva varietat augmentin l’atenció i motivació del nen/a i, per tant, el rendiment dels alumnes. Cal considerar la Tecnologia Educativa no només com la simple introducció de mitjans tècnics i l’aplicació d’estratègies instruccionals fonamentades en determinades teories d’aprenentatge. La Tecnologia Educativa ha d’estar centrada doncs en el disseny, la utilització i l’avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a accions educatives i/o formatives. Així doncs, a diferència del que vaig deixar palès a l’avaluació inicial, considero que la Tecnologia Educativa per a psicopedagogs esdevé molt més que assegurar un bon domini de les TIC així com que els professionals de l’educació no han de ser només competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, doncs el que han de fomentar no és la simple transmissió de coneixements sinó que l’alumne/a construeixi, amb l’ajut del mestre/a, el seus propis coneixements. Des d’aquesta perspectiva, he de dir que ja no considero que les TIC siguin necessàries només per a transmetre continguts als alumnes, sinó que el seu aprenentatge per si mateixes és fonamental per esdevenir ciutadans/es competents socialment. Relacionada amb aquesta idea, continuo defensant, a diferència del que vaig deixar palès a l’avaluació inicial, considero que el canvi tecnològic no determina per sí mateix un canvi o millora social. Les diferents lectures i els arguments exposats per molts dels meus companys/es durant el debat, m’han permès veure que l’impacte que tinguin les tecnologies dependrà del context en el qual es desenvolupin i de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables de l’acció formativa. La tecnologia, així doncs, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, ideològic i cultural que condicionen els resultats que aconseguirem amb aquestes. No obstant això, al mateix temps, he de dir que continuo pensant, com vaig exposar a la meva avaluació inicial, que no podem afirmar la neutralitat de les tecnologies ja que l’existència d’aquestes promou el desenvolupament de determinats valors a la nostra comunitat.

Amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado, la participació al debat i la possibilitat de comparar els diferents mapes conceptuals realitzats pels meus companys/es de l’assignatura, es va consolidar aquest canvi conceptual ja que em va permetre fer una confrontació de models. Fou en aquells moments quan em vaig adonat de què la relació societat, ciència i tecnologia no esdevé una idea universal, sinó que hi ha diferents postures que consideren aquesta relació d’una o una altra manera, una idea que, com es pot observar, no vaig deixar patent al meu primer mapa de conceptes. L’article de Domènech i Tirado em va ser d’especial utilitat a l’hora de preparar les meves intervencions en el debat, ja que em varen aclarir força els plantejaments defensats per cadascun d’aquests postulats. Per tant, amb aquesta lectura, vaig poder ampliar el meu mapa de conceptes amb característiques de cadascun dels termes principals, els principals postulats que existeixen i les relacions que estableixen entre aquests conceptes. Ara em dóna la sensació que el mapa de conceptes realitzat per a l’avaluació inicial és molt pobre en quant a la relació entre aquests conceptes i que ha estat precisament aquesta lectura el que m’ha permès ampliar les relacions entre ells. En el mapa de conceptes de l’avaluació inicial sembla que només estigui definint els conceptes principals tot intentant establir una mínima relació entre tots ells.

No obstant això, aquest no ha estat l’únic canvi conceptual que he efectuat al llarg de la meva vida. Recordo especialment els meus primers dies a la universitat per a estudiar la carrera de magisteri d’Educació Especial. Una de les assignatures que realitzava durant el meu primer any s’anomenava Psicologia de l’educació i atenció a la diversitat. Prèviament a la realització d’aquesta assignatura, considerava que tot mestre/a havia de transmetre continguts, valors, normes... No obstant això, en començar aquesta assignatura, vaig haver de llegir diferents lectures en les quals sorgien conceptes fins al moment desconeguts per a mi com ara constructivisme, aprenentatge significatiu, funcionalitat, memorització comprensiva,... alhora que vaig participar en diferents debats i construccions de mapes conceptuals on anàvem representant els diferents aprenentatges i l’evolució dels nostres esquemes de coneixement. Fou una experiència molt semblant a la viscuda en aquesta assignatura i realment em comportà un canvi conceptual doncs no significa només l’ampliació de la informació que jo tenia fins al moment, sinó la complexificació i reorganització de les idees prèvies que posseïa en combinació amb els nous continguts. Fou aleshores quan vaig veure la importància de la cooperació, ajut i interacció entre iguals alhora que tot procés d’ensenyament i aprenentatge no podia fonamentar-se exclusivament en la instrucció, sinó que calia potenciar un aprenentatge per descobriment ja que la construcció de models mentals i esquemes de coneixement és quelcom natural que garanteix la nostra comprensió d’allò après.

Conclusions

Les diferents lectures, les orientacions del consultor així com la participació al debat m’han permès ampliar la meva xarxa de coneixements i el mapa conceptual realitzat prèviament, obtenint com a resultat el mapa conceptual presentat definitivament en l’informe de l’activitat 1.3 de la PAC 1. Així doncs, allò que em portà a un vertader canvi conceptual varen ser les diferents lectures, el debat i la reflexió que vaig haver de realitzar alhora de fer el mapa de conceptes relatiu a l’activitat 1.3 de la primera PAC. Haver de seleccionar els elements més importants de les diferents lectures tot relacionant-los entre ells em fa fer replantejar-me les meves estructures mentals així com la seva organització. Per tant, allò que em va ajudar a realitzar aquest canvi conceptual fou plasmar tots aquests nous aprenentatges i relacions en un mapa conceptual, ja que ha estat l’element principal que m’ha permès valorar i comparar els aprenentatges obtinguts amb els meus coneixements inicials. No obstant això, he de dir que els aprenentatges que he realitzat durant la participació i lectura del debat han estat molt superiors a allò que han pogut aportar-me els materials de l’assignatura. En aquest sentit, puc continuar afirmant que les aules de la UOC esdevenen vertaderes comunitats d’aprenentatge i que els debats virtuals no suposen, ni molt menys, perdre el temps, sinó que comporten un gran enriquiment personal i ajuden a produir un vertader canvi conceptual doncs la lectura de les argumentacions dels companys/es et fan qüestionar-te les teves idees i plantejaments personals. No obstant això, el fet de llegir els diferents articles i mòduls alhora que anar representant en un mapa conceptual els coneixements adquirits m’han permès no només aprendre diferents conceptes que potser abans no tenia del tot clars o que desconeixia, sinó a més a més, i considero que és el més important i interessant, construir-hi relacions entre aquests, permetent-me així ampliar i modificar els meus coneixements previs que vaig plasmar a la primera activitat d’avaluació continuada de l’assignatura (Avaluació inicial). Així doncs, considero aquesta metodologia de treball esdevé molt beneficiosa per a l’aprenentatge, ja que m’ha permès desenvolupar un canvi conceptual així com indagar i aprofundir fins on jo hagi volgut, responent així a les meves inquietuds i necessitats d’aprenentatge.