Hola a tots/es,
Com ja sabeu, sóc mestra, concretament d'Educació Especial. Malgrat que fa poc que vaig acabar la carrera, actualment em trobo estudiant una llicenciatura, psicopedagogia, a la UOC. En una de les assignatures que estic cursant "Polítiques educatives", estem reflexionant sobre la conveniència o no de les darreres reformes educatives i sobre l'estat del nostre sistema educatiu. A continuació, ofereixo un article de César Coll i Ricardo Santos en relació amb aquest tema per a què cadascú elabori la seva reflexió i conlusió.
- Reflexiones sobre el actual debate educativo de CÉSAR COLL Y RICARDO SANTOS (EL PAÍS - 20-02-2006 ).
Trobareu l'article a http://cv.uoc.edu/webapps/classroom/download.do?nav=activitats&sub-nav=descarregar-adjunt&id=141648&serial=false&s=3a579c7d21e75f5c044185d97e9ae6cb59a167adf3f431f3b7bff2a244427276b19befe04f21c0c668ffda8c9a29bbc31f1275745d92eb3f8c26384b23ea4702&domainId=237942&idLang=
- El informe Pisa: mala guia para la LOE, de Julio Carabaña (El diario digital - 06/03/2006).
Trobareu l'article a: http://cv.uoc.edu/webapps/classroom/download.do?nav=activitats&sub-nav=descarregar-adjunt&id=141649&serial=false&s=3a579c7d21e75f5c044185d97e9ae6cb59a167adf3f431f3b7bff2a244427276b19befe04f21c0c668ffda8c9a29bbc31f1275745d92eb3f8c26384b23ea4702&domainId=237942&idLang=
També us adjunto altres articles relacionats amb el tema, a veure que us semblen.
Segons la meva opinió, les continues reformes educatives realitzades en els darrers anys tenen una repercussió negativa tant per a mestres, alumnes com per a la societat en general. Segons el meu parer, aquestes reformes aporten coses noves i importants, com ara veure la discapacitat des d'un model pedagògic i inclusiu. No obstant això, al mateix temps, denoten que estan realitzades sota interessos polítics. Altres països europeus, com és el cas de Finlàndia, tenen lleis educatives sòlides que porten funcionant molts anys. No podem, a cada moment, estar canviant radicalment la manera en com s'anomenen i es fan les coses, ja que això dificulta molt la feina als mestres i no comporta una millora de la qualitat del nostre sistema educatiu. L'educació és quelcom tan important que no hauria de dependre del partit polític que té el poder, sinó que hauria de ser un pacte conjunt entre totes les forces polítiques. De l'educació que oferim al jovent depèn la millora i evolució de la nostra societat.
ResponEliminaVull aclarir, no obstant això, que les reformes i els canvis, són necessaris (sempre que no responguin a raons polítiques), i més en una societat com la nostra, que es troba en constant evolució, però que també és bo una certa estabilitat en les lleis, ja que sinó no ens dóna temps a veure els seus efectes. Un dels aspectes que més m'ha agradat dels introduÏts per la LOE ha estat el principi de qualitat, ja que mentre a la LOE es parla d'equitat, qualitat i inclusió, a la LOGSE parlàvem de igualtat i integració. Crec que és important la manera com anomenem les coses, perquè és un reflex de les nostres idees i concepcions, però a vegades em pregunto si a la pràctica això s'ha fet palès, ja que sinó no serveix de res. Considero que potser ens hauríem de centrar en aspectes com ara l'autonomia de centres (com ha fet la LOE), com afirma César Coll i Ricardo Santos al seu article "Reflexiones sobre el actual debate educativo", ja que són els mestres els que vertaderament saben quina és la seva realitat i com actuar dia a dia.
ResponEliminaEn relació al fracàs escolar, jo considero que no podem parlar de fracàs escolar com si fos un tret inherent a la persona. La persona no és un ésser que es troba en una urna sinó un individu que interacciona constantment amb el seu entorn social i familiar, motiu pel qual a les avaluacions (aspecte que la LOE remarca especialment per afavorir la transparència del sistema educatiu) cal considerar a l'alumne i tot el que l'envolta. És per aquest motiu que considero que no ens podem prendre els informes PISA com a reflexes exactes de la realitat educativa de cada país, ja que únicament fan referència a l'adquisició de coneixements. No obstant això, al mateix temps crec que cal considerar-los com una orientació que ens permet reflexionar sobre què estem fent bé, que podem millorar i aprendre dels mètodes que utilitzen altres països i que, sembla ser, els dónen millors resultats. Confio en què els informes PISA i d'altres ens poden orientar perquè els resultats tendeixen a repertir-se any rere any. Són un instrument més d'autocrítica´i considero que tenir recursos diversos per a avaluar-nos no és precisament quelcom negatiu. No és cert que amb tots els models educatius s'aconsegueixi aprendre, com afirma Julio Carabaña al seu article, doncs ha quedat demostrat en moltes ocasions que una metodologia per descobriment comporta un aprenentatge més significatiu, funcional i comprensiu que quan fem ús d'una metodologia expositiva.
La idea general que he extret de les meves reflexions és que potser el problema del nostre sistema educatiu rau en el fet de saber veure la nostra responsabilitat col·lectiva pel que fa a la millora del nostre sistema educatiu i de tenir en compte aspectes essencials com ara són la motivació i com tu deies Jesús la vocació dels mestres. Cal organitzar millor l'ensenyament i emplear millor els recursos dels quals disposem. Però, veient la el fracàs escolar a les escoles, la pèrdua d'autoritat per part dels mestres, l'agressivitat creixent a les aules... no podem pensar que ens trobem davant un problema social?
ResponElimina